La temptació de la carn.
Dificultat: baixa
Ingredients (per quatre persones) :
-una espatlla de xai, tallada a trosos o com a minim amb un cop marcat
-aigua
-el suc d'una llimona
-sal
-pebre
-el suc de mitja taronja
-mel (unes tres-quatre culleres soperes)
-Per la guarnició: figues (dues per persona)
Preparació
Fiqueu la carn totalment coberta d'aigua i el suc de la llimona durant una hora i mijta, això és per treure l'excés de greix del corder. La carn agafara un to blanquinos, no us amoïneu és l'efecte de la llimona però no passa res.
Transcorregut el temps, en una plata fiqueu un raig d'oli, la carn escorreguda, salada i amb una mica de pebre. Desfeu la mel amb el suc de la mitja taronja. Desfeu la mel amb el suc de la taronja, aneu ficant-lo poc a poc, si veieu que es fa massa líquid no el fiqueu tot.
Pinteu la carn amb la mel i el suc, reservant una mica per repetir aquest pas a mitja cocció.
Ara fiqueu-lo al forn (d'adalt (grill) i d'abaix) a 160 ºC uns treinta-quaranta minuts, el temps dependrà molt del tamany de la carn, així que vigileu que no es cremi. Al quart d'hora repetiu l'operació de pintar la carn amb el suc de la taronja i la mel, aneu amb compte que CREMA.
Per la guarnició, jo he marcat figues partides per la meitat a la paella amb una mica d'oli, però podeu ficar qualsevol altra cosa: poma marcada a la paella igual que les figues, una mica d'escalivada, una mica d'amanida, patates,..........
Que vagi de gust
Ps: podeu sustituir la espatlla, per costellam, fent que el carnisser/a us talli costelles en grup de 3 ó 4 costelles, quede més xulo de presentació i la carn és un pel més melosa, però no hi ha massa diferència, això si el preu es dispara.
Ps2: trobareu aquesta recepta en el descobrir cuines, jo he fet algun petit canvi.
2 comentaris:
Pero qué tío!!! Estás hecho un cocinitas. Bé, això no és res de nou, doncs ja ho hem pogut comprovar en més d'una ocasió. Ja no et podem convidar a sopar/dinar qualsevol cosa, s'han acabat les pizzes i el pa amb embotit... ara tenim ¡les supereceptes!
PD: Per quan una de llobarro peñiscolero?
moltes gràcies xiqueta, a mi les pizzes i el pa amb embotit m'agrade molt. Així que pel menu no t'amoinïs, valoro que la gent s'esforci, però amb el fet que et convidin a sopar ja hi ha prou.
Un abrazo.
Ps: el peix és un dels meus punts febles, normalment no li faig massa cosa o a la plantxa, al forn o fregit, o en arrossos, sobretot per fer el brou, però a ver que puedo hacer
Publica un comentari a l'entrada